las cosas buenas no deberían cambiar nunca.

Santa Merche'08

I com cada any, acabo pensant el mateix. No m'agraden aquests tipus de concerts.
No soporto que hi hagi tanta gent. Que es facin "avalanchas!" perquè es posa a ploure.
I no és que plogui.
És que la Merche plora.
No li mola que hi hagi tanta gent per la seva festa i que es colapsi la ciutat.
Tampoc li mola que els nens de 16 anys hi vagin, amb garrafes de calimotxo que han fabricat abans d'entrar.
Pobre Merche. A sobre, no la deixen ni oferir cubates als seus convidats!
opció A: Birra
opció B: Tinto de Verano (Tinto de Verano?????!!!????)

I sembla que no se n'adonen els que li munten la festa però és que ella, ja fa uns quants anys que plora i ningú li fot ni putu cas.

Algun any deixarà de plorar la pobre Merche????

My name is ?

Últimament, entre birretes al tiriti i cafès a casa de, parlem bastant sobre els noms que li posarem als nostres fills. És el que té tenir una prenyi al grup.
Que ens agafa a tots un instint matern/patern-alista que pa qué.

Jo des de sempre he volgut posar-li Neil al meu primer fill. Neil perquè m'agradava molt en Neil Codling, pianista de Suede, el meu gran grup de quan vaig començar a fer-me gran.
Però clar, ara aquest nom s'ha posat de moda. I jo no vull que el meu fill tingui un nom que té tothom.
Després vaig tenir un moment de Noah. Però per nen també.
M'atreia Noah perquè depèn del país on ets, és per nen o nena. A les amèriques del nord per exemple, és un nom per a nen. Total, que vaig decidir que no podia posar-li aquest nom perque aquí, és un nom oficialment per a nena.

Però els noms que de veritat m'agraden per a (en aquest cas) les meves futures filles són:

Tránsito i Camino.

Tránsito en honor a la puta que surt a la casa de los espíritus, la Tránsito Soto. Vaig veure la peli fa uns anys i he de reconèixer que vaig flipar amb lo bé que li quedava el nom a aquesta dona.
Camino crec que també ho vaig sentir en alguna peli.
Quina grans noms.
Però no els podré posar aquests noms tampoc, això si que seria crear-los un trauma.
No pot ser que posi un nom essent conscient de tots els daltabaixos psicològics que pot tenir.
No, no i no. A canvi, he decidit que per no quedar-me amb les ganes, li posaré al meu gos Trànsit, si és que algun dia en tinc algun.

I res, amb tants noms, ara torno a estar una mica en busca de.
Al final crec que em quedaré amb Nil, Biel, Aleix, Roger, Aina, Idoia, Uma o Mariona.

Hauría de començar a posar-me a fer les coses aquelles que des de fa una setmana tinc pendents (i en son unes quantes).
Jo vull, tu vols, tots volen que em posi al dia ja d'una vegada.
Però és que no en tinc ganes.
Mira, em ve de gust seguir estan una mica desordenada.


Hola, em dic Irene i estic en trànsit.
Tu, com estàs?

Eco! e cuando llego a cazza...

Bé. Si. Ja hi sóc a burbuja city. Ja m'han posat al corrent de tot. Tenia raó. No ha passat res.
Tot segueix igual. La mar de bé. Tothom feliç i molt content.
I jo que me'n alegro.
A les nits no puc dormir i als matins a la feina estic que m'arrossego. Els ulls em ploren de la son que tinc. Però ja és això. I'm jet lagging. Però fins quan???

Explico que ha anat bé, que tot ha sigut perfecte, però ho explico tants cops, que em canso.
Explico la impressió que em queda del país un cop no hi sóc. Explico que crec què hauria de millorar i què hauria de quedar-se com a procés estàtic. Però sento que no sóc ningú per fer-ho.
Explico que entenc el perquè de moltes coses, tot i que no comparteixo les maneres com es solucionen. Explico sobretot, que estic contenta d'haver-hi anat.
I no paro d'explicar. I no paren de preguntar.
Les novetats ens poden. I volem saber.

El conèixer ens fa créixer. Que grans que som, joder!