La setmana passada cantava que era una tassa i una tetera, un plat i una forquilla.
Aquesta setmana l'he començat sent un executiu atrefegat, seguint amb la nena que té galteres, un gran patriarca, aquella que s'adorm i es posa un mitjó de cada color, una fruita i el color groc.
I per fi, el meu transtorn de personalitat acaba aquesta tarda. En que em convertiré en doctora.
Ja en tinc de ganes.
Però més ganes tinc de, demà, tornar a ser jo.