My name is ?

Últimament, entre birretes al tiriti i cafès a casa de, parlem bastant sobre els noms que li posarem als nostres fills. És el que té tenir una prenyi al grup.
Que ens agafa a tots un instint matern/patern-alista que pa qué.

Jo des de sempre he volgut posar-li Neil al meu primer fill. Neil perquè m'agradava molt en Neil Codling, pianista de Suede, el meu gran grup de quan vaig començar a fer-me gran.
Però clar, ara aquest nom s'ha posat de moda. I jo no vull que el meu fill tingui un nom que té tothom.
Després vaig tenir un moment de Noah. Però per nen també.
M'atreia Noah perquè depèn del país on ets, és per nen o nena. A les amèriques del nord per exemple, és un nom per a nen. Total, que vaig decidir que no podia posar-li aquest nom perque aquí, és un nom oficialment per a nena.

Però els noms que de veritat m'agraden per a (en aquest cas) les meves futures filles són:

Tránsito i Camino.

Tránsito en honor a la puta que surt a la casa de los espíritus, la Tránsito Soto. Vaig veure la peli fa uns anys i he de reconèixer que vaig flipar amb lo bé que li quedava el nom a aquesta dona.
Camino crec que també ho vaig sentir en alguna peli.
Quina grans noms.
Però no els podré posar aquests noms tampoc, això si que seria crear-los un trauma.
No pot ser que posi un nom essent conscient de tots els daltabaixos psicològics que pot tenir.
No, no i no. A canvi, he decidit que per no quedar-me amb les ganes, li posaré al meu gos Trànsit, si és que algun dia en tinc algun.

I res, amb tants noms, ara torno a estar una mica en busca de.
Al final crec que em quedaré amb Nil, Biel, Aleix, Roger, Aina, Idoia, Uma o Mariona.