domingo, 15 de marzo de 2009

high-low autoestima gim

Resulta que en aquest món, hi ha ofertes. I gent com jo que a vegades se n'aprofita.
I amb la tonteria, m'he apuntat a un gimnàs.
I com que no havia anat mai a cap i quan tinc ganes de perdre el temps faig llistes, a continuació un seguit de coses que m'ha impresionat:

1. Un gimnàs és com un barco de crucero. Hi ha de tot. Una barbaritat de màquines rares, fonts, màquines per pesar-te, teles, música, saunes, estanteries amb power menjars estimuladors i un senyor amb una samarreta que posa: "Et puc ajudar?" Que t'entren unes ganes d'anar, asseure't a su vera i explicar-li al pobre home tot el que et passa...!

2. Només falta que fagin classes de patchwork. Fan de tot. Pilates, ioga, spinning, màquines, tono, cardio no se què, dansa del ventre, body pump -o algo així-,...

3. Com a tot arreu del món, hi ha normes. Perquè la gent no sap ser bona/cívica de per si i necessitem que ens fotin normes en tot. Em va cridar l'atenció la de "NO fagis servir les bambes de carrer!" (coño, regaleu-me unes quan m'apunto, que l'horno no está para bollos...).

4. Al gimnàs, en contra de tot pronòstic, només hi van dones i homes que no ho necessiten, i jo i la amiga amb la que m'he apuntat. I son tots forts. I grans. I alts. I guapes maquillades i guapos afeitats. I perfectes. I conjuntats i moderns. I el pitjor de tot: No suen i no, tampoc es cansen!

5. Són una família. Tots es saluden. I he descobert que fan sopars. I s'ajuden i s'escolten.
Jo no puc. Crec que seré la rara del grup. La apartadeta. No puc ajudar i escoltar i ser cordial i amable mentres faig sèries de 15 i 12 en màquines d'abdominals i aixecant 5 kgs. Ho sento. Tampoc puc quan vaig amb la màquina de córrer. Ni amb la de caminar. No puc.

6. A les classes dirigides el monitor crida molt i la música és molt forta i tota de xumba-xumba. Llavors, hi ha moments en que penses: "Merda, m'he equivocat i en comptes de la classe d'spinning he anat al dadá...?"

I seguiría molt. Estic segura. Però és només la primera setmana. De moment ja m'he fet millor amiga del sr.ajudador. ja m'ha dit quins son els meus exercicis. Crec que en dos setmanes ja serem prou amics com per preguntar-li que faig amb la meva vida. Una mica arriscat? Si, però per això porta una samarreta on posa si em pot ajudar. I tant que si. M'ajudes a trobar un pis barat?
Amb tot, el que més mola és llevar-se al dia següent, tota aixerrancada i amb les pitjors tiretes (agujetas) de la teva vida però pensant: vale, no puc caminar, però què feliç i bé em sento després d'haver anat al gimnàs!!!

3 comentarios:

xesc1 dijo...

definitivament crec que has de deixar el gym i venir a correr amb mi...

claramarse dijo...

Jajajajaja!!

I totes perfectes amb els seus tops del Decathlon amb les maies a conjunt i jo amb la samarreta ampla i ronyosa d'anar de colònies. Que dius...total, per suar-la!

Margarita dijo...

jejjejej ÉS bo eh?
Això del Gimnàs es tota una filosofia... son una microsocietat...
ptó