Això de no tenir tele a casa m'ha fet aficionada a mirar pelis, sèries i documentals on-line.
És genial saber que veuràs allò que realment vols sense publicitat.
Així, fa un temps vaig descobrir Españoles por el mundo, de Tv1. Vé a ser catalans pel món, callejeros viajeros...però és més llarg i m'agrada més. L'altre dia una florista em va parlar de Extranjeros en españa, que ho fan es veu, justament després de l'altre.
He descobert una joia. M'encanta. A més el trobo molt interessant en quant a estudi antropològic social. Llàstima que majoritàriament surten extranjeros que viven la mar de bien.
Ara mirava Extranjeros en la Rioja i hi surt un guatemalteco que a la pregunta "te sientes español?" o alguna cosa de l'estil, respòn:
"Mi padre siempre decía que
UNO NO ES DE DONDE NACE SINO DE DONDE QUIERE MORIR."
I he pensat que si, que quina gran veritat.
3 comentarios:
Oh, Oh, oh!!! M'escarxofo al sofà i m'empasso els dos, Españoles en el mundo y Destino España. M'encanten. Me'n vaig a dormir pensant "què fem que no marxem d'aquí?" Clar que, com diu una amiga meva, hauríem de veure la versió "Españoles puteados en el mundo". Que no pot ser tot tan bonic i meravellós.
Pel que fa al dels estrangers a Espanya, em vafer molta gràcia un tio (no sé si anglès o alemany) que explicava que la primera paraula que va sentir en arribar a Espanya va ser "almíbar". Jajaja! Brutal! Con la de palabras que tenemos, oiga! El tio tot ratllat repetint "melocotón en almbíbar"....
No tens tele, tens jardí...que t'ha passat Irene? que t'has aburgesat? ;)
clara! fa dies que intento escriure en el teu blog i no em deixa!!!
ei! Gràcies per dir-m'ho! Crec q ja ho he arreglat...
Publicar un comentario