En veritat, els nervis són com una vecindad. De vecinos.
M'imagino als meus nervis discutint entre ells, com en aquella sèrie tant xorra que fan que es diu la que se avecina.
Hi ha el nervi cabrón que salta quan menys te l'esperes i et fa dir tonteries quan menys n'hauries de dir.
Hi ha el sr.nervi aburrit. Fa tant de temps que está nerviós per allò tant especial que ja no s'activa.
Hi ha el sr.nervi selectiu. Ara surto, ara no. Ara hi torno i d'aquí una estona ja pararé.
Existeix també el sr.nervi inmediat. M'activo aquí i ara. I duro exactament 10 segons.
Hi ha uns quants que comparteixen pis. Són la sra. impulsivitat ( que va néixer d'un nervi previ), el sr. nervi ocupacional ( que no et deixa parar de fer coses) i el nervi post-nervi. Aquest és lo peor. És aquell que et fa posar nerviós només de pensar que t'has posat nerviós.
I avui, jo crec que han convocat una assamblea de veïns extraordinària.
Que aquestes coses, es noten.
2 comentarios:
ets la number juan!
hi ha el nevi empanat que es queda callat escoltant i quan li pregunten a mitja reunió què pensa del tema que parlaven aixeca la vista i diu què?
ah, sí, vale, com volgueu...
em sembla que l'he vist assegut al costat d'un nervi bromista que li menjava l'orella amb propostes de bromes a mitja reunió, intentant distrure el distès ambient de la multitudinària assamblea de vecionos...
qui està de president de la comunitat actualment?
Publicar un comentario