sábado, 26 de abril de 2008

click, click



La gent:

Coneix, sap, escolta, actua, decideix, facilita (i felicita!), enamora i decepciona, riu i plora, opina, comença,critica, posa punts on cal i finals allà on toca.


La gent es creu, creu en i creu que.


I suposo que aquests creus són el que ens fa ser d'una manera o una altra.

En definitiva, cadascú té la seva creu?


Jo estic en la fase crec que. Mola.


miércoles, 23 de abril de 2008

Santa Rosa's Day




Y de mientras, yo, sigo esperando que...

me regales un tulipán,

el día de la rosa.

lunes, 21 de abril de 2008

El Sr.Pez

Fins fa uns dies no em vaig adonar que a casa, a part de la muñeca puzzle hi tenim altres personatges.
Hi ha la muñeca wilkomen i el Sr. Pez.
La muñeca wilkomen es fàcil de descobrir. De mirar i fixar'thi. Indica on has de trucar (és per aquells amics que fumen més del que haurien de fumar...).
El sr.Pez és una altra història. És cosa del destí. Era allà i sempre ha estat allà. I no molesta.
I quasibé ningú sap qui és. Mola.
És simplón però divertit.
És mut però diu molt. Demana que el votis. Diu això: "Vote Mr.Fish".
Algun dia explicaré perquè l'hauriem de votar.
Algun dia el treuré del seu lloc i l'escoltaré.

I és que jo crec, que amb la de temps que ha tingut per a pensar, segur que té alguna teoria abstracta sobre com ha de funcionar aquest planeta.

---> Vote Mr. Fish!!! (so belive in him...)

P.D. la muñeca puzzle havia de marxar divendres passat. Després havia de ser aquest divendres que vé perquè el container sortia el dia 30. Doncs ara resulta que no surt el dia 30. Serà una senyal?

miércoles, 16 de abril de 2008

clocks out?


Yo de verdad lo que quería era vivir en un mundo sin horarios...


...como mi muñeca.

lunes, 14 de abril de 2008

S'ensuma algo

Jo crec que si, que la meva muñeca puzzle s'ensuma algo.
El fet d' haver-la netejat i que algun espontani hagi decidit jugar amb ella, la deu haver fet pensar. Clar que alguns amics aquest finde han dit: a veure si sóc jo l'últim/a que juga amb ella...!
Ni hablar, aquest honor és per a mi.

Jo no li he dit oficialment que marxa. Però ho sap. És com si estigués allà preparada...esperant el quan.
I des que vaig decidir que la donava, que cada vegada em recorda més coses que em fan riure encara més. Cada vegada que hi penso dic, òsties, que bò el dia aquell que amb la muñeca puzzle vam fer, o érem, o fins i tot anàvem a....
És que són molts anys i moltes històries. Jo que faig sempre moltes llistes, ahir vaig fer-ne una de la gent que l'ha pogut conèixer i vaig flipar. És molta.

En fin...que per si no ha quedat clar, no soporto les despedides. I aquesta està costant lo suyo.

Si voleu veure-la, passeu-vos per casa hombre!
que sabeu on visc!

sábado, 12 de abril de 2008

Afortunados todos

Fa uns dies xerràvem amb la meva companya de pis i em deia en veu molt alta que "què afortunades que sóm!".
I tot i que em rigui d'ella per aquests punts trascendentals que a vegades té, hi estic totalment d'acord.

Passats uns 3 dies, vaig tenir un moment d'aquells de "Mírate al espejo a ver si necesitas redefinirte".
Sabeu?
Moments on mantens una conversa amb el teu jo més íntim i li preguntes que què tal. Que cap a on va, on ha anat i on li agradaria anar.
En fin...
En el meu moment espejo, el meu jo reflexiu no contestava. Vaig dubtar, pensant amb molta por si m'havia quedat sense respostes.

Però suposo que quan fas la tècnica espejo i en surts sense cap canvi tot i haver pensat molt, molt, és que estàs bé. Que m'agrada on sóc i estic contenta del que he estat.
He après a passejar-me pels dies intentant viure. I a disfrutar fent-ho sense tenir la sensació que no faig el correcte.
He après a valorar allò que realment cal que sigui valorat.
He après a decidir el que és important de veritat i a deixar passar oportunitats perquè no era el moment. I això últim costa eh???

On seré, que faré o què seré ho deixo per més endavant. No em penso passar les hores pensant i programant. Al cap i a la fi, tenir una vida espontànea mola.
- I a mi m'envolta altra cop, un aire de positivisme extrany...-


P.d. estic dient-li adéu a la muñeca puzzle des de fa dos dies i costa. Costa molt!






miércoles, 9 de abril de 2008

Carta de presentación:

Hola. En verdad soy una persona y no una muñeca puzzle. El nombre este de ahí arriba engaña.
Pero es que hoy me he dado cuenta que tengo un muñeco preferido. Esto. Una muñeca puzzle.
Sabéis?
Me la regaló un amigo importante. De esos que quedan ahí y no se pudre con los años. Y la muñeca en cuestión es un puzzle del ikea. Pero es que con lo sencillo que es, mola mucho!
Además, estos años he hecho un experimento sociológico y puedo decir que el 80% de las personas que lo han tenido al alcance de la vista, antes o después, o durante la conversación, han caído. Han acabado desmontando la muñeca y volviéndola a montar. La muñeca puzzle engancha. Y mira que es simple el jueguecito. 5 trozos de madera de colores.

Y hoy he tomado una decisión importante. La doy. Si. Y la verdad es que me cuesta un huevo, pero la voy a regalar. Aprovechando que la semana que viene sale el container hacia Nicaragua, la convertiré en polizón. Y como yo voy en julio, veré si llega.
Si llega: Comprovaré la fiabilidad total del servicio de containería de la empresa en cuestión. A parte, acabará en manos de alguien que le sabrá dar aún más juego.
No llega: Mierdaaaaaaaaaaaaa! Pero mola pensar donde puede ir a parar.

A parte, soy una friki que no tiene bastante con contar cosas de conciertos, o una aburrida de la vida o simplemente, alguien que tiene mucho que expresar. Pero esto de los blogs engancha y alguien dijo una vez que a el le daban dos.

A mi también. Que bien.