jueves, 13 de octubre de 2011

Dimecres a la nit

I és que les coses més importants en aquesta família passen sempre de nit.
Altra cop, mentres el món és mou, en Nil neix.
Igual d'important per als que l'envoltem i amb ganes d'ensenyar-li com funciona tot plegat per a que sigui una molt bona persona. No patiu, tindrà sobretot un bon mestre. En Pau, el seu germà ja és un nen espavilat i gegant de cor i tot i que encara no arribi als 3 anys ja li porta una ventatge important així, la poca experiència que en té de viure el servirà per protegir al petit de la casa. Perque ell ja és el gran!
Ara les coses canvien. La moneda s'ha de tirar dos cops i d'aquí un temps es mesurarà al milímetre a qui dels dos li han posat més coca-cola sense cafeina. Però s'estimaran.
Ho sé perquè la mare segueix sent més forta que una ( o dues) muntanyes i més guapa que la lluna El pare crec que segueix flipant. Però amb en Pau se n'ha ensortit amb un exel.lent i amb en Nil ho farà encara millor!
I és que per damunt de tot encara que aquesta família decideixi sempre actuar de nit, sabem com ho fan i sabem on són perquè per allà on passen deixen un rastre d'amor especial.
Felicitats pares. A ser el doble de feliços!