martes, 3 de marzo de 2009

diumenge a la nit

Mentres el món vivia, mentres alguns dormien sols o acompanyats, la ciutat feia silenci o bé la gent era als bars.
Mentres, suposo, que alguns s'enfonsaven "en la bebida" per la derrota del barça, altres ballaven i segurament alguns treballaven...
Mentres el temps passava i el món es movia, encara que fos a poc a poc, en Pau neixia.

3.700kg, arriba gran i fort. Encara no sap que és molt important per als que l'envoltem.

Encara no sap res, però tindrà molta gent que l'ajudarà a entendre-ho tot millor.
Sobretot un papa que encara està flipant i una mama que és més forta que una muntanya i més guapa que la lluna!!!


Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!

2 comentarios:

xesc1 dijo...

és que vaya pares que li ha tocat, en Pau ja pot estar content... i tant... i perquè avui no toca parlar de les tietes que si no... afortunat ho es i ho serà una bona estona.
Un peto

Anónimo dijo...

Irene he llegit tantes vegades "diumenge a la nit" que...
Que t'estimo! Nai