Mecanoscrit del segon orígen

Vaig llegir aquest llibre a l'egb i em va entusiasmar. Parlava de la fi del món i a mi, em fascinava la idea d'estar-hi sola i tenir la responsabilitat inconscient de tornar a crear-lo.
Ara està passant una cosa així. Com a mínim, les iaies (i les/els no tant iaies) s'ho pensen. Compren compulsivament. Arròs, patates i...arròs. Jo compraria tonyina que regalima també, per acompanyar.
Que no hi hagi pollastre al carrefur és culpa dels transportistes. Que no hi hagi benzina al món és culpa dels transportistes. Que a l'escola portin els nens 2 dies menjant calamars a la romana congelats, és culpa dels transportistes.
En veritat, són uns alienígenas dolents que, camuflats amb un mono a lo mario bros, han decidit destruïr-lo (el món). I per a que ningú els pari els peus, van d'humans. La estratègia és clara, les premises més: "Que si no podem menjar, que si no arribem a final de mes, que si esto y lo otro".

Jo, ens al contrari, apoyo a aquests alienígenas. Crec que en veritat els dolents són els de dalt, tot i que la máxima responsabilitat de que siguin allà dalt és nostra. Aquests si que ho són de dolents, que ens fan creure (pobres iaies) que ens ajuden. Que ens fan creure que ens escolten.
Que ens diuen que la culpa de tot la té el mario bros aquell que és dalt del camió, tallant una carretera i demanant a crits que algú el tingui en compte. Que algú l'escolti, entengui la seva situació i vegi que no és gens sostenible.
No es poden doblar els preus d'algo si és una necessitat bàsica. I a vista de tots queda clar que mal que ens pesi, hem fet que la gasolina dels collons sigui una necessitat bàsica.