(in)Coherència...?

Tot i passejar-me per aquesta vida pensant que a hores d'ara res em pot sorprendre...

Avui (o ahir, ara no ho recordo) s'ha fet la primera sessió del judici a Nanysex. Un paio de 26 anys que es feia passar per cangur per a poder abusar sexualment de nens. En total 5 (i els que no deuen haver sortit a la llum) d'entre 6 mesos i 2 anys.
Això, haig de reconèixer que no em sorprèn gens. Malauradament la meva persona s'ha acostumat a llegir bestieses d'aquest tamany quasi cada dia.
També sóc de les que considera que hi ha persones en aquest món, amb patologies diverses, que són capaces de fer de tot.
Avui però, al diari llegia que aquest personatge pateix d'una parafília de tipus pedòfil. És a dir, sense alteracions de les facultats mentals necessàries per a comprendre el valor i conseqüències dels seus actes i dirigir-los voluntàriament.
Pregunta número 1. On és el límit del que pot considerar-se enfermetat mental si ets conscient de la magnitud dels teus actes? Psíquiatric o presó? Malalt o simplement, mala
persona?
També he llegit, un pèl més avall, que s'enfronta a 39 anys de presó. Perquè la Fiscalia no ha qualificat els fets com a agressions sexuals. No han trobat signes d'intimidació o violència.
D'acord. Vull recordar que estem parlant de nens d'entre 6 mesos i 2 anys.
Quina intimidacíó ha de rebre si es feia passar pel cangur?
Com pretenem que un nadó respongui amb violència davant d'un fet així?
Pregunta número 2. Hi ha algun nen d'aquesta edat que rebi classes extraescolars de Karate?
Hi ha algun nadó que sigui capaç de fotre una patada al cap a algú que li fa això? Algú coneix algun nen amb criteri suficient com per a defensar-se en un moment com aquest?

Jo només vull una mica de coherència social ja que a vegades estem carregats d'incoherència personal.