On hi havia un accent, ara hi ha una @. On hi havia l'apostrof, ara hi ha -.
Aixo nomes vol dir que tinc a la ma un teclat d'un lloc que no es casa meva.
Pero que sense voler-ho, cada vegada fa mes que m'hi senti com a casa.
M'agrada Londres. Molt. Moltissim. No exagero si compto amb els dits les vegades que hi he estat i no puc comptar-ho amb les dues mans. Aixo vol dir que masses?
Si, una passada.
Pero es la unica ciutat del mon que ha aconseguit enganxar-me tant.
Venir-hi, acaba sent, sense proposar-m'ho, una necessitat. Que fort, oi?
Jo crec que es un amor d'aquests malatissos.
El meu enamorament es va iniciar als 16 anys. I fins ara...pots comptar.
Crec que puc dir que ho conec mes que Barcelona.
M'agrada l'humor angles, m'agrada el te, m'agrada passejar pel Hyde Park i creure que no passa el temps asseguda a les escales de Picadilly. M'encanta veure la gent passar per la Leicester Square. Donar una volta fins arribar a la Carnaby Street, riure amb la penya rara de Camden, atabalar-me amb els guiris (jo una mes, d'acord...) a Portobello, comprar les PG Tips al Sainsbury, carregar la maleta d'angel delights, la fabulosa Chocolate Therapy del M&S, posar salad cream a l'amanida, repassar cadascuna de les charity shops...
El meu lloc preferit per aixo, es sens dubte Convent Garden. Us recomano a tots, si l'ocasio ho permet, gaudir d'una bona jacket potatoe al ritme d'alguna de les musiques que acompanya el lloc. Grans trobadors anglesos desconeguts. Cantautors cridant sentiments on sembla que ningu els escolti quan en realitat, cadascu que passa es queda un tros de la lletra del que aquell cantava...Ai...
I es el segon cop que comenso l'any a Londres (despres d'haver passat per Cardiff, of course!).
I aixo em fa sentir renovada d'energies. M'agrada arribar a casa teva i sentir-me la aunty Irene. Parlar dels anys que fa que ens coneixem. Riure mentre bebem te i ens posem al dia de les nostres vides. Sempre sense sorpendre'ns del que l'altre explica. Curios, oi?
I com sempre, acabar les converses amb un gran QUI ENS HAVIA DE DIR...
A mi, que em diguin el que em diguin, pero t'estimo molt.
Dakujem Ivana!
4 comentarios:
tinc una enveja de la més xunga, de la més insana, de la més rabiosa...LONDON CALLING FOREVER!!! De quin color seran els quadradets del teu calendari d'aquest super començament d'any? T'ho pregunto perquè el dia d'aquest any que vagi a Londres el pintaré del mateix color! una abraçada!
Fa dies i dies que li dono voltes al calendari pensant quan ens deixem caure per Anglaterra....Perquè, saps? Hi vaig, almenys, un cop l'any, i pensava que era la única que tenia un amor malaltís....
I no t'oblidis d'anar de compres compulsives al Primark!Lo best de lo best!
dosifica l'amor per Londres, jo ara necessito descansar una mica...
un plaer menjar el raïm amb tu... per cert, tu vas arribar a veure a la Regina menjant-se-les? brutal! per què no tenia la camera en mà!
Per cert, què tal el fred a londres?
nosaltres ens estem fent caqueta perquè tothom ens està dient que lo fliparem a edinburgh... oh my god!
Ei... que m'acaben de dir que neva a Badalona... a tiana també?
un peto
/xesc1
this is london calling, this is london calling.(veu a través de mgàfon)
Publicar un comentario