Tens raó. No sé com t'ho fas però sempre, d'una manera o altre aconsegueixes treure'm un: "veus? té raó".
També tens més experiència. Més capacitat d'abstracció que jo.
Fa més anys que vius i això ajuda. Saps de que va la vida, que també ensenya.
I a mi em traspasses. En tots els sentits.
Els teus coneixements m'inunden, més ben dit.
Algun dia per això, canviaran les coses i seré jo la que tindrà la raó. (Espero!)
Quan tornin els pequeños ponis, quan tothom reconegui que es fa lleig perquè es porta i maltractar estigui de moda. Quan t'adonis que hi ets, que formes part d'un món injust i una mica esquizofrènic (referint-me a esquizofrèncs a aquells que no són coherents i ningún servei social els porta, oblidant tots els protocols que ells mateixos van crear per tal d'organitzar-nos més la vida) llavors algú altre em dirà a mi: òstia Irene quanta raó!
I és que la gràcia de la raó és donar-la un cop no serveix de res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario