jueves, 30 de abril de 2009

I entre possibles pandèmies provinents de Can Fajitas, intents d'atacs atòmics de Ca l'arròs del nord, insatisfaccions per crisis a can Big Sandwich i baralles conju-tràgiques entre la dona i el president de Can Buittoni Fresco a mi se'm passa la gana.

I només em torna quan llegeixo que el meu últim ídol José Manuel Lucía ha guanyat per fi, després de 37 pasapalabras, el botazo de 396mil euracos.
També m'entra ( en aquest cas, suposo que més el riure) quan en Juanito el Golosina talla els cabells a canvi de pescado, miro amb lupa la foto del sr.lobezno pensant que: redéu, està bé el bon home, eh? I m'entero que en Brad de tota la vida ha deixat a la rara de la Angie amb tota la colla de criatures que tenien. Això vol dir que torno a tenir alguna possibilitat?
(Vull aclarir que en brad m'agrada només des que el vaig veure amb les rayban dalt d'una harley a la peli del Button).

Ja no sé si sóc jo o és el món. De moment, marxo al monte a veure si em trobo i poso ordre a la meva vida per a poder començar amb petites accions que facin que de veritat em senti per fi, plena a nivell social. Si el món s'enfonsa jo intentaré bufar-li els manguitos. Que diuen que no sap nadar.

Mooooooooooooolt bé!

1 comentario:

ariadna guasch dijo...

jo bufo amb tu, vale? crec que el que ha de fer és volar, i deixar-nos a tots ben penjats de no sé on.
ah i si trobes aixo al monte, porta'n una mica i que ruli, no? ah, i el brad, també, ya puestos...