Y san se acabó

Bàsicament i com diu la gran cançó de la M.J, "s'acabó, porque yo me lo propuse y sufrí".
Que tampoc és així. Jo no he sofert gens, però si que tinc ganes d'acabar.
I mira, resulta que demà és l'últim dia de feina. Per fi. Olé. Hurra. Que bé.
M'espera un cap de setmana intensiu, dilluns el reservo per dir adiós i comprar lo dels mosquits extrafuerte i jasta.
A volar. Adiós. "que lástima pero adiós" (que no sé ben bé de qui és aquesta).

Si algú treballa de setembre a juny en qualsevol lloc, entendrà el meu estat d'ànim. Veurà clar que és lògic que per a mi, cap d'any sigui el 30 de juny. Que sigui ARA quan em plantejo els nous projectes, faig una llista de noves proposicions pel setembre...
Ja ho tenim això. Anem al revés del món uns quants. Com a mínim els que treballem en el món de l'educació i no fem opos.
Però ser alternatiu ens fa interessants, i mola (abel! això és el que et deia que em passa amb el teu bigoti rústic).
O com a mínim, això és el que ens han vengut.
I avui, a mi ja em va bé.

I ara a acabar de suar, a començar a disfrutar del sol, tancar portes i obrir finestres, dir que més de 3 birres no faig i mirar-te molt pensant que si, et trobaré a faltar.